Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit

NOMS: Aromer blanc. Aromer pàl·lid. Castellà: Aromo blanco. Peladera. Liliaque. Guaje. Portuguès: Leucena. Francès: Faux mimosa. Faux acacia. Graines de lin, Cassie blanc, Leucaene à têtes blanches, Monval, Bois Bourro. Alemany: Weißkopfmimose. Anglès: White leadtree. Jumbay. River tamarind. Subabul. White popinac. Cow Bush. Jumbay. Ipil.  Neerlandès: Witte mimosa. Leucaena.

SINÒNIMS: Mimosa leucocephala Lam. (Basiònim); Leucaena glabra Benth.; Acacia leucocephala (Lam.) F.Dietr. 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Mèxic i d’Amèrica Central.

HÀBITAT: Creix principalment al bioma tropical sec estacionalment. Cultivada com ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre, sense espines, de 2 m fins a 6 metres d’alçada, de capçada arrodonida i tronc amb escorça llisa o esquamosa.

Fulles entre 10 i 30 cm, bipinnades, paripinnades, amb els 13-21 parells de folíols oposats, linear-oblongs, glabres, amb glàndules a la base del raquis secundari. En absència de llum els folíols es pleguen uns contra altres.

Flors en capítols axil·lars, solitaris o en parelles, que apareixen a l’àpex d’un llarg peduncle. Els capítols són esfèrics, d’uns 2-3 cm de diàmetre, amb les flors blanques, pentàmeres; calze pubescent; corol·la amb cinc pètals també pubescents; androceu amb 10 estams amb filament el doble de llargs que els pètals; gineceu  d’ovari súper amb pistil de la mateixa llargària que els estams. Les flors formen un raïm i van obrint-se de forma escalonada. Floreix durant la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum recte i aplanat de primer de color verd, que passa a roig de jove i marró quan maduren, d’uns 10-20 cm de llarg per 1,5-4 d’ample, amb les llavors marcades, dehiscent, que s’obri per les dues sutures longitudinals per deixar eixir les llavors ovoides, aplanades, de color bru lluent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les nàsties són moviments transitoris en una planta com a resposta a un estímul extern. Es basen en mecanismes de creixement o canvis de turgència de grups de cèl·lules que expandeixen el contingut d'aigua. El pecíol de les fulles d'algunes mimoses de la família de les fabàcies presenta una base engrossida anomenada pulvínul. Per variació de turgescència, aquesta estructura permet el moviment de les fulles induït per agents externs, com en aquest cas, per falta de llum.

En el cas més conegut de Mimosa púdica, reacciona amb el contacte que fa tancar les fulles ràpidament en ser tocada. Amb aquesta acció la planta pot semblar menys atractiva per als depredadors. Aquest mecanisme defensiu pot reduir el risc de ser consumida, augmentant així les possibilitats de supervivència. A més, el moviment sobtat pot espantar els insectes nocius, que podrien preferir buscar preses més estàtiques.

USOS I PROPIETATS: No es considera adequada per plantacions urbanes a causa del fàcil desarrelament provocat per la pluja i el vent, que els arranca amb facilitat. Tot i això s’emprava en alineacions de carrers. Gaudeix dels sòls profunds i ben drenats amb pH neutre i no vol sòls àcids o massa compactes. Les gelades lleugeres mataran les fulles  però la planta tornarà brotar. El sol ple afavorirà la floració però suporta bé la mitja ombra. És tolerant a la sequera i no suporta l’embassament i el drenatge deficient perquè el més perillós són les malalties provocades per mal drenatge produïdes per les espècies de fongs Pythiumo Rhizoctonia spp. Multiplicació per llavors prèviament escarificades per trencar la closca impermeable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucaena deriva del grec “leukos” blanc, en referència al color de les flors. Així mateix l’epítet específic leucocephala procedeix del grec “leukos” blanc, i “kephale” cap, és a dir de cap blanc, pel color blanc de les inflorescències.

S’ha conreat com adob verd i farratge o per repoblar talussos en zones àrides. A Mèxic sovint es troben les beines joves als mercats perquè les llavors són comestibles, de sabor semblant a l’all. Es mengen les fulles joves, les beines i els brots florals. Les llavors també es consumeixen crues o cuites, es torren i es molen i també s'utilitzen com a substitut del cafè .

Creix ràpidament formant matolls densos que desplacen la vegetació nativa, raó per la qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha classificada a la llista de les 100 espècies invasores més nocives del món. A més a més és una planta al·lelopàtica, és a dir, que produeix productes fitotòxics que impedeixen el creixement d’altres plantes al seu voltant.

Aquesta espècie va ser descrita per  Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1(1): 12. 1783 amb el nom de Mimosa leucocephala. Amb el nom actualment acceptat de Leucaena leucocephala va ser descrita per Hendrik Cornelis Dirk de Wit i publicada en Taxon; Official News Bulletin of the International Society for Plant Taxonomy. Utrecht 10(2): 54. 1961.

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)